21D la jugada clau de la primera partida.

Als que m'heu demanat les meves opinions i, quasi, m'heu obligat a escriure-les, gràcies!

Els que em coneixeu bé, sabeu que el meu cervell  es mou en el món de les matemàtiques. Heus aquí la meva anàlisi del moment actual:

1)      La convocatòria del President Mariano Rajoy d’eleccions en un termini curt de temps respon a:

a.      La imatge internacional i el pacte amb PSOE i C’s

b.      La previsió d'un canvi de majories al Parlament.

2)      La no activació de la resistència més o menys pacífica a Catalunya del MHP Carles Puigdemont respon a:

a.      La no participació en les eleccions  donaria 4 anys a un govern unionista (encara que fos amb una participació del 30-35%) amb conseqüències nefastes pel país. La imatge internacional no seria suficient per revertir la situació.

b.      Cas de participar en les eleccions, la inestabilitat restaria vots al bloc independentista.

3)      Els resultats de les eleccions autonòmiques del 27S 2015 van ser:

a.      Bloc independentista(JxSi+CUP): 1.950.000 vots

Bloc unionista (PSC+C’s+PP): 1.600.000 vots

Comuns (CSQP): 360.000 vots

Unió (UDC): 100.000 vots

Resta: 40.000 vots

Participació: 78% (el 2012 un 68% i el 2010 un 60%)

Diputats (independ=72, unionistes=52, Comuns=11). Majoria 68 esc

4)      El resultat del referèndum 1O 2017 va ser:

a.      Si : 2.050.000 vots (recordem que votaven comuns)

5)      Les previsions que mouen els medis estatals per les eleccions del 21D 2017 és un increment de la participació fins al 82-83% amb les consideracions:

a.      Aquest increment de 4-5 punts respon a vot unionista latent.

b.      El vot independentista està estancat o baixa de 2.000.000 per la DUI.

c.       Amb les premisses anteriors:

                                        i.      Barcelona perd 3-7 diputats del bloc independentista

                                       ii.      Girona, Lleida i Tarragona perden 0-2 diputats independentistes cadascuna.

                                      iii.      En resum, es perden entre 3 i 12 diputats independentistes.

d.      El resultat depèn de l’equilibri entre la resta de forces:

                                         i.      Si l’increment és en el PP o en C’s (Del bloc conservador)

                                   ii.      Del traspassos de vot entre PSC i Comuns (Del bloc progressista)

6)      La resposta de silenci del bloc independentista (partits, govern i taula per la democràcia) respon a:

a.      Rebaixar la tensió i evitar riscos reals de perdre la batalla de la imatge.

b.      Desactivar, en la mesura del que és possible, l’aparició d’un vot opositor i la fuita del vot més moderat.

c.       Creure que el discurs unionista mantindrà activat el vot independentista.

7)      La meva opinió personal:

a.      El President Mariano Rajoy ha fet una bona jugada. Si retrassava les eleccions perdia imatge internacional i s’havia d’enfrontar al control del territori contra una forta resistència. En un termini curt, si existia resistència, li anava a favor per desactivar el vot independentista.

b.      Al bloc independentista, preparat per oposar una forta resistència en el territori,  l’ha agafat per primera vegada a contrapeu. Només li queda una resposta, la tranquil·litat dels 50-i-pocs dies restants.

c.       L’increment de la participació sembla assegurada i que l’increment respondria a un nou vot que ha descobert el nacionalisme espanyol (Classe mitjana baixa influït pels mitjans estatals i, per tant, refractari a la nova esquerra -comuns-). Si està per sota del 80% és difícil revertir la situació. Si supera el 82% quasi està assegurat.

d.      Amb el vot unionista conservador poden passar dos escenaris:

                                     i.      Reequilibri de vot entre PP i C’s, que neutralitza bastant la pujada unionista.

                             ii.      La més probable, un increment del vot a Ciutadans, que podria arribar a guanyar les eleccions. (Si es repartís el vot entre PdeCat i ERC).

e.      El repartiment del vot progressista entre PSC i Comuns té un importància fonamental. La mesurada equidistància dels comuns (Dante-Fachín amb Coscubiela o Rabell) podria robar alguns vots a uns socialistes (Càstig per apropar-se al PP).

f.        En aquest escenari (meu i només meu) pren importància els 100.000 vots de la Unió de Duran i Lleida. Tot un misteri, però el seu caràcter refractari al Procés poden desembocar en el PP,... o en blanc per manca d’un espai conservador equidistant.

g.      En aquest meu joc de números que el bloc independentista està entre els 61 i els 72 diputats i el bloc unionista entre els 52 i el 65, pren molt de cos la posició de XARNERA dels Comuns.

h.      Crec que no hi haurà una gran caiguda del vot independentista (tot i el desànim que sembla surar en l’ambient) i dependrà en part de l’activació que puguin mantenir els unionistes en aquest mes i mig (que no sembla difícil). La mesura d’aquest factors, com la ridiculització mediàtica i l’excés de triomfalisme unionista poden ser els millors excessos pels independentistes.

EN RESUM:

    Una majoria independentista és difícil, però reactivaria el Procés i la resistència, i, que, mitjançant la prima de risc, forçaria una mediació.

  Una majoria unionista sembla encara més difícil i avortaria definitivament qualsevol millora nacional.

   El més probable és l’aparició de la xarnera dels Comuns que tindran en les seves mans unes de les decisions més difícils (i més maques políticament) de intentar mantenir una equidistància. Si es dona el cas, i amb la prudència del temps, que podria acabar amb un govern quatripartit d’esquerres, fins i tot amb majoria simple.

Veiem si n’encertem alguna, anirem opinant,

Salvi Puigbert i Costal